​​

avís legal

© 2018 fundació fauna. Proudly created with Wix.com

Noticies a premsa de la Fundació Fauna

No es mi tipo 

C.R.V. Mundo Toro. abril 2004

 

Pilar Rahola no es mi tipo. Y ella dirá ¿Y quien coño es éste para decir que yo no soy su tipo?. Pues el que lo dice es un tipo que ha tenido que soportar desde hace años en televisiones públicas, privadas, en el Parlamento, en circos mediáticos y demás saraos, su voz atimbrada, sus maltrato a la educación fónica a través de sus vocerío demedido (como esos que hablan por teléfono gritando como si no supieran para qué sirve el teléfono), su forma cuasi histérica de proponer sus argumentos, sus descalificaciones a los que no pensamos como ella. Por todo ello, este tipo tiene todo el fundamento del mundo para declararse persona liberada de Pilar Rahola. Es decir: no es mi tipo. No es por fea. Es porque grita. Por jartible.

 

La recuerdo en Crónicas Marcianas, en donde dio clases de canto o de grito, en donde maltrató al noble idioma castellano con sus argumentales tonos elevados formando parte de una escenografía sobreactuada, al lado de los hampones del golferío y el mal vivir. Todo un ejemplo de fe política. La Rahola es una de las personas que llevan su tolerancia teórica a límites insospechados de intolerancia. Yo digo que no es mi tipo, y estoy en mi derecho. Ella diría que yo y otros, le damos asco, que vivimos porque tiene que haber de todo y que soy un bárbaro.

 

Y no. Yo le concedo a la Rahola su derecho a ser anti lo que quiera. Por ejemplo: yo no comulgo con las ideas de Esquerra Republicana de Cataluña, pero no digo que haya que lapidar a los que pertenecen a este partido. Por ejemplo: yo me he preguntado muchas veces que pintaba Copito de Nieve (hay que ser horteras y cursis), un gorila con toda la barba, en una jaula dorada de un zoo para que lo visitaran miles de personas a tanto por cabeza. Pero sólo me lo preguntaba, no iba por los circos mediáticos a decir que eran unos bárbaros.

 

La violencia verbal, la intransigencia, el desprecio, las risas de los votantes en conciencia del pleno del Ayuntamiento...me producen tristeza, ira a veces, pero me enseñaron que el insulto, el frentismo y mala educación, eran síntomas de falta de respeto. De intolerancia. Claro, que lo que yo y algunos llamamos falta de respeto, para estos tolerantes teóricos, es fascismo, anorexia democrática, modos jurásicos.

 

He leído ( y mandado traducir del catalán) un artículo de Rahola en el diario AVUI que hace bingo en intolerancia, demagogia, mentiras y media verdades. Diu doña Pilar que los "lobbies ecomomics" (económicos) taurinos, con su capacidad de presión, tienen una gran poder de influencia. Y dice que de eso saben mucho los grandes de España como los infaustos Duques de Alba. Y yo le diu: manda güevos. Mire, doña Pilar, el sector con menos influencia de los existentes es el taurino. ¿Quiere una prueba? La votación de Barcelona. Respecto a los duques de Alba, tiene usted razón: todo el toreo, todo el público de toros, todos los toros del mundo mundial, ...y más, estamos que no vivimos a la espera de lo que digan o hagan en la casa de los Alba. Señora Rahola: afine un poco más, porque decir eso es como cuando te dan un orinal a tiempo y te lo haces fuera.

 

A las reacciones de los que no estamos a favor de la declaración de Barcelona, las califica de "histerias mesetarias". Y no. Eso roza el racismo por cuestión de origen o ubicación geográfica. Mire usted: histeria es lo más parecido a sus chillos verbales en Crónicas Marcianas. Y la meseta española seguramente no alcanza a tener la riqueza de la geografía catalana, pero, de momento, no la podemos gasear...Estas perlas son, señora Rahola, la expresión más preclara de intolerancia y de despropósitos argumentales. Demagogia pura.

 

En mi mente y en mis parámetros sociales, la gente como Rahola tiene cabida sin ningún tipo de anti nada. En sus mentes, no hay un rinconcito para mí. Esa es la diferencia. Yo la tolero, usted no me tolera. Ese es su retrato. El suyo y el de otros firmantes de artículos o declaradores de ideas progresistas como un tal David Serramitjana (Diari de Girona) que miente al afirmar que sin dinero público los toros desaparecerían. Una nota para el nota: este es el único espectáculo con deuda cero en la Administración y con sus beneficios se financian conciertos y demás saraos.

 

No tengo que ni que decir que el señor Serramitjana tampoco es mi tipo. Pero no importa. A él y a la Rahola les invito unos días a unas cañas, o a un rioja año 95. Eso si, les ruego que pasemos del pan tumaca: El pan engorda y el tomate no me gusta. Ofrezco como alternativa un buen queso mesetario y unas raciones patanegra. Juro por Dios que ambos manjares vienen de la generosidad animal. Y espero que no vean esta oferta de ibérico y queso como una parafernalia fascista

 

 

 

La Fundació Fauna elabora un projecte sobre els drets dels animals

M.M., OLOT. febrer 2005

 

Un grup de persones vinculades al món educatiu i la lluita pels drets dels animals han creat a Olot la Fundació Fauna, una entitat que pretén fomentar el respecte a aquests drets.

Per això dissenyarà un projecte educatiu adreçat tant als alumnes d´infantil i primària com als de secundària i els universitaris. La fundació vol formar el personal docent i d´entitats públiques (policies per exemple) i el seu tercer gran projecte és la creació d´un centre faunístic.

 

 

 

 

Circ Cric, diversió sense animals El lector escriu.

DAVID SERRAMITJANA, president de la Fundació Fauna. Olot (Garrotxa). 

El que fa uns anys per la majoria de gent era considerat del tot normal, avui en dia pot semblar del tot inacceptable. Els circs han d'adaptar el seu espectacle als nous temps i ja n'hi ha uns quants que no utilitzen animals com a reclam i tenen un gran èxit. A molts països europeus s'ha posat fi als espectacles d'animals en els circs. Cal mencionar pel fet de ser la capital de Catalunya que a les seves ordenances, la ciutat de Barcelona ha prohibit aquest tipus d'espectacles i ja són molts altres municipis de Catalunya que segueixen aquest exemple.

Els circs que utilitzen animals no poden, per les seves pròpies característiques, atendre les necessitats naturals dels animals que presenten. En el cas de circs itinerants, que són la gran majoria, durant els llargs trajectes que fan, no tenen més remei que tenir els animals encadenats i suportant el fred de l'hivern i la calor durant l'estiu. Aquesta és una vida cruel, caracteritzada per l'aïllament, el càstig, la por i el captiveri. La majoria dels animals de circ no viuen tots els anys a què en estat natural podrien arribar. Separats de les condicions de vida que els pertoca com a espècie, aquests solen desenvolupar conductes neuròtiques com ara moviments repetitius i inacabables (voltes, agitació, oscil·lacions, mossegar els barrots o a parts del seu propi cos) o a vegades conductes fins i tot agressives. La humanitat avançarà seriosament si també ho fa èticament i moralment al mateix temps.

 

Eduquem en el respecte a tots els éssers vius

Hem d'ensenyar als més petits a respectar i apreciar el món en què vivim i tots els éssers vius que el poblen. És per tot això, que des de Fundació Fauna voldríem felicitar tots el membres del Circ Cric per haver apostat per un circ «sense animals».       

 

 

  

 

La Fundació Fauna convoca el concurs de cartells antitaurins d'Olot

J.C.Olot Punt diari.

 

La Fundació Fauna d'Olot ha convocat la tercera edició del concurs de cartells antitaurins, el guanyador del qual serà la imatge de les terceres jornades antitaurines Ciutat d'Olot del maig. Els participants al concurs de cartells tenen temps de presentar les seves propostes fins al 31 de març, que s'hauran d'enviar al passeig d'en Blay número 9 de la capital garrotxina. Amb el concurs i les jornades, l'entitat pretén mostrar el seu rebuig als espectacles taurins i a la mort dels animals per diversió.

          

 

Convoquen el segon concurs de cartells antitaurins d'Olot

JORDI CASAS . Olot  ( 1 de febrer 2005)

 

La Fundació Fauna i l'Associació Protectora d'Animals d'Olot han convocat la segona edició del concurs de cartells antitaurins, en el marc de les jornades antitaurines del maig. Els cartells s'exposaran al Centre Catòlic d'Olot del 18 d'abril al 14 de maig i hi haurà un primer premi de 150 euros, un segon de 60 i un tercer de 30.

 

 

La inauguració de les JACO 05 van ser tot un èxit Camarca d'Olot. Abril 2005

Dissabte passat, més d'una cinquantena de persones varen assistir a la inauguració de les Jornades Antitaurines d'Olot.

Aquesta va coincidir amb la inauguració de l'exposició d'art amb el títol «Toro-Tura» que es troba a la sala "El Caliu" del Centre Catòlic fins el dia 16 d'abril. La jove barcelonina Aïda Gascón és l'autora de totes les obres que s'hi exposen. Obres que estan a la venda i el 10 % de les ventes aniran en benefici de la Fundació Fauna, organitzadora de les jornades antitaurines, amb la col·laboració d'APADOG.

 

 

 

L'organització de les JACO suspèn l'acte paral·lel a la cursa de braus de l'1 de maig de 2005

DDEG, OLOT. abril 2005

 

L´Associació Protectora d´Animals Domèstics de la Garrotxa (Apadog) i la Fundació Fauna, entitats organitzadores de les Jornades Antitaurines d´Olot (JACO), han anunciat la cancel·lació d´un dels actes previstos que havia de celebrar-se a la plaça del Mig la tarda de l´1 de maig, a la mateixa hora en què se celebrarà la cursa de braus.

Els motius que han al·legat les associacions és per «haver rebut amenaces de boicot». Com que és un acte al carrer que l´any passat va aplegar força públic, la Fundació i la protectora creuen que, en cas d´haver-hi algun problema, no podrien garantir la seguretat dels assistents.

En la nota en què les entitats anuncien la cancel·lació de l´acte, també expliquen que mantenen la resta de la programació. Així, el dilluns 18 d´abril inaugurarà, a la sala El Caliu del Centre Catòlic, l´exposició de les obres presentades al concurs de cartells antitaurins (estarà oberta fins a l´1 de maig). Els premis, que es lliuraran el dia 30, han recaigut en Aida Gascón, Oriol Luís Serrano i Laia García, tots tres de Barcelona.

Jornada antitaurina

El dissabte 30 d´abril, també a la sala El Caliu, tindrà lloc la jornada antitaurina amb les intervencions de diverses personalitats, entre les quals destaquen les de Leonora Esquivel, directora d´Animanaturalis; Manel Macià, president de la plataforma antitaurina de Manlleu i representant per Barcelona del Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (Pacma), i, finalment, Manel Cases, vicepresident d´ADDA. Aquesta entitat ha estat l´encarregada de promoure la campanya Barcelona ciutat antitaurina i el lliurament de mig milió de signatures al Parlament per tal de posar fi a les curses de braus a Catalunya. El formulari per continuar recollint signatures es pot aconseguir a la web de la Fundació Fauna.

 

 

Cancel·len els actes antitaurins paral·lels a la cursa d'Olot per una amenaça de boicot

J.C. Olot

 

La Fundació Fauna han cancel·lat l'acte festiu i cultural paral·lel a la cursa de braus del primer de maig a Olot perquè han rebut amenaces de boicot. Les entitats mantenen que hi solen participar més de mil persones i que no poden garantir-ne la seguretat.

Aquest acte forma part de les Jornades Antitaurines Ciutat d'Olot, en el marc de les quals i abans-d'ahir es va inaugurar el concurs de cartells antitaurins, a la sala El Caliu dels Catòlics. L'ha guanyat Aida Gascón de Barcelona. El dia 30 d'abril es duran a terme conferències contra els braus, també als Catòlics, a càrrec de responsables d'entitats antitaurines i proteccionistes.

 

 

 

La nova concessió de la plaça farà que només s´hi programin correbous.

M.M.,OLOT. 19 d'abril 2006

 

El 31 de desembre del 2005 va finalitzar la concessió per a l´organitzacio d´espectacles taurins a la plaça de toros d´Olot que tenia l´empresari Manolo Martín. En la junta de portaveus d´aquesta setmana els representants dels partits amb presència al consistori olotí haurien de debatre les condicions d´una nova concessió. La intenció de l´equip de govern (format per PSC i ERC) seria que a Olot continués havent-hi correbous -per la festa major-, però no pas curses de braus. L´actual situació d´impàs pot fer que en el programa de la fira del Primer de Maig ja no figuri la tradicional cursa de braus.

La història del toreig a Olot podria ha estat molt accidentada els darrers anys. El maig del 2000 va prosperar una moció (impulsada per ERC i ICV) que prohibia la celebració d´espectacles taurins amb agressions i mort dels animals. El gener del 2004 (i a conseqüència del contenciós-administratiu interposat per 4 dels 70 accionistes de la plaça) el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar que la prohibició era nul·la, per què les administracions locals no tenen competències en matèria taurina. Aquesta sentència no va significar el retorn de les curses , perquè això ho havia aconseguit una contramoció presentada un any abans, el gener del 2003, pel PP (va prosperar pel vot de qualitat de l´alcalde, que hi va votar a favor, en no assistir al ple una regidora de CiU que 3 anys abans s´havia posicionat en contra dels toros).

L´Associació Protectora d´Animals Domèstics de la Garrotxa (Apadog) no es va donar per vençuda i amb una altra moció, va aconseguir, el juny del 2004, que l´Ajuntament declarés la ciutat contrària a les curses de braus, encara que aquestes s´hi continuessin celebrant. Ara, veus declaradament antitaurines, com ERC, creuen que es podria haver trobat la manera de resoldre aquesta paradoxa.

En haver expirat la concessió, el consistori no hauria de prohibir les corrides. Simplement aquestes no figurarien en la concessió on sí hi hauria un altre tipus d´espectacle, els correbous, dels quals el regidor d´ERC, Jordi Estarlich, destaca l´acceptació popular. Les innovadores edicions nocturnes dels dos darrers anys han estat un èxit, mentre que darrerament les curses només han omplert la plaça si en el cartell hi havia primeres figures. Va ser el cas del primer de maig del 2005, amb Francisco Fran Rivera Ordóñez com a atractiu principal.

El president de la penya taurina local, Pepe Amores, lamentava ahir que enguany no hi hagi cursa i afirma que ells ja havien contactat amb empreses per organitzar-la.

 

 

 

Gran èxit de les JACO'06

La Comarca d'Olot. 4 maig 2006

El passat divendres dia 28 de maig més de seixanta persones varen omplir la sala “El Caliu” en motiu de les JACO’06.El PACMA, la Plataforma Animalista de Manlleu, FAADA i la Fundació Fauna, entitats promotores de la campanya antitaurina per tot el territori català, van explicar  el funcionament d’aquesta i els seus objectius.

 

A més Fundació Fauna va fer un resum històric d’aquests darrers 4 anys de lluita antitaurina a la ciutat d’Olot i va valorar molt positivament el pas endavant que ha fet l’Ajuntament d’Olot per tal de suprimir les curses de braus en aquesta ciutat.

 

També es varen entregar els premis del  3r concurs de cartells antitaurins, que varen correspondre a:

 

1r premi- Clara Gispert ( Banyoles )

 

2n premi- Laia Garcia ( Barcelona )

 

3r premi- Eloy Molas ( Banyoles )

 

Premi “Ven bé d’Olot” – Christina Abey ( Tavertet )

 

 

Fundació Fauna rescata un voltor al mig del centre d'Olot

La Comarca d'Olot

 

Avui dia 23 d’octubre, Fundació Fauna ha rescatat un voltor al centre d’Olot. El voltor estava atordit però no presentava ferides aparents ni tampoc anava anellat. Pels voltants s’hi ha vist un altre voltor que estava observant en tot moment els moviments del seu company. El més curiós del cas és que es tracta d’una espècie que no habita a la Garrotxa. Es podria tractar doncs d’una parella de pas, o bé que l’espècie s’estigués introduint, de manera natural, a la Garrotxa.

 

El rescat s’ha pogut realitzar amb èxit gràcies a la col·laboració d’un  veí d’Olot que ha avisat a Fundació Fauna i també gràcies a la ràpida actuació de recollida  dels agents forestals de la Garrotxa, que s’encarregaran de dur-lo al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa que es troba a Santa Perpètua de Mogoda.

 

 

Voltor alliberat a l'Alta Garrotxa

JORDI CASAS. Olot

 

Agents rurals del Departament de Medi Ambient han alliberat a Monars, a l'Alta Garrotxa, el voltor que a final del mes passat va caure desorientat en un camp del barri del Morrot d'Olot i on el va recollir la fundació fauna.El voltor ha estat alimentat i se li han fet les cures que calien al centre de recuperació de fauna que la Generalitat té a Torreferrussa de Santa Perpètua de la Mogoda. A Monars, hi ha un espai on el Consorci de l'Alta Garrotxa llança carnassa per alimentar carronyaires

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El llop mereix una oportunitat

Àlex Domínguez (laMalla.net)

 

L'havien donat per extingit durant la segona meitat del segle XIX, tot i que se'n va capturar un exemplar a la Terra Alta l'any 1935. El llop ha tornat a Catalunya, però aquesta vegada no es tem pels seus atacs, sinó pels que pugui rebre de mans de l'home. Un projecte de conservació de la Fundació Fauna pretén fer arribar la situació del Canis lupus al Parlament, amb l'objectiu de modificar la llei i incloure aquesta espècie a la llista d'animals que s'han de protegir.

 

L'any 2004 es va detectar la primera presència del llop a Catalunya després d'haver-se declarat espècie extingida, concretament a la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les anàlisis practicades als excrements trobats van revelar que es tractava d'un exemplar emparentat amb la població italiana, i no pas amb el llop ibèric.

 

Arran de la seva detecció, el Departament de Medi Ambient va decidir crear una comissió de seguiment del llop per actuar en possibles atacs, avaluar danys i donar suport als ramaders. La Fundació Fauna considera que totes aquestes mesures no tenen en compte la protecció del llop, ja que encara és una espècie presumptament extingida i, per tant, no l'empara cap llei.

 

Aquest és el punt de partida del Projecte Llop, que vol arribar fins al Parlament per tal que es modifiqui la legislació sobre espècies protegides i s'hi inclogui novament el Canis lupus. Segons els impulsors de la campanya, aquesta és l'única via per aconseguir que la població d'aquest cànid augmenti i es mantingui, com ja ha passat en diferents zones europees gràcies a la política de gestió ambiental comunitària.

 

http://www.lamalla.net/canal/medi_ambient/fauna/article?id=156673

 

 

 

 

L´Ajuntament i la fundació Fauna impulsen el projecte GAT.

DDEG, GIRONA.

 

L´Ajuntament de Girona i la Fundació Fauna han convocat a tots els alimentadors/es i amants dels gats urbans a la presentació del projecte GAT el proper dia 25 d´abril a les 20 hores, al centre cívic de Pla de Palau. L´objectiu és millorar la qualitat de vida del gat de carrer, evitant que hi hagi zones sobrepoblades de gats i poder acabar amb els conflictes que s´originen en determinats veïnats per les molèsties ocasionades per les pudors, restes de menjar i èpoques de zel, entre altres.

Per minimitzar els conflictes i les molèsties ocasionades per les colònies descontrolades de gats, la Fundació proposa un model de solució ja àmpliament conegut i usat per altres agrupacions a l´Estat i al món, que permetrà arribar a un equilibri mitjançant l´esterilització dels gats i la gestió adequada de les colònies, per evitar la superpoblació felina.

 

 

 

 

 

 

 

Projecte Mussol a la Vall d'en Bas 

JORDI CASAS PUNT DIARI

La Fundació Fauna instal·larà nius per als rapinyaires nocturns als boscos de la Vall d'en Bas, en el marc del projecte Mussol. L'entitat pretén frenar la degradació dels hàbitats habituals d'aquests ocells, que ajuden a controlar la població de rosegadors

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Olot, a favor de suprimir els correbous

La consulta municipal sobre la celebració d'aquesta tradició es tanca amb el 60% de vots a favor de suprimir-los

La participació ha sigut menor a l'esperada i només ha arribat al 18% malgrat que es podia votar a partir dels 16 anys

EL PERIÓDICO / BARCELONA

DIMARTS, 7 DE JUNY DEL 2016 - 21:55 CEST

Olot és partidària de suprimir els correbous. El 60% dels veïns que han participat en la consulta popular no vinculant organitzada per l'ajuntament han optat pel ‘sí’ a la pregunta que es plantejava: “¿Olot ha de deixar d'organitzar correbous?”, mentre que el 34,6% s'ha decantat pel ‘no’ i el 5,2% dels sufragis han optat per respondre amb una papereta en blanc.

La participació ha sigut del 18,3% (5.322 vots) d'un cens total de 29.068 persones, ja que en la consulta hi podien participar el 85% dels veïns de la capital de la Garrotxa perquè també s'hi incloïen els joves d'entre 16 i 18 anys.

L'alcalde Josep Maria Corominas ha declarat a l'agència ACN que els resultats són “una mostra més que representativa” del municipi, tot i que també admès que hauria preferit que la participació hagués sigut més alta.

VOTACIÓ ELECTRÒNICA

La consulta sobre els correbous es va iniciar dimecres de la setmana passada a les vuit del matí per dirimir si s'havia de prosseguir amb aquesta tradició durant les festes del Tura, que se celebren a principis de setembre.

La consulta s'ha dut a terme de forma electrònica a través de la web del consistori. Per a les persones que no tenien accés a internet o que no sabien com votar amb aquest sistema, l'ajuntament va posar a disposició sis oficines municipals, amb personal que ajudava els veïns a fer tot el procés.

La Fundació Fauna i altres associacions animalistes que han donat suport a la campanya ‘Olot sense correbous’ han animat els veïns a suprimir una tradició que comporta “el patiment dels animals” i que “no encaixa” en la societat actual.

EN MANS DEL CONSISTORI

Aquestes associacions, que van fer una activa crida a la participació, van considerar que seria necessari arribar al 50% del cens perquè la consulta fos prou representativa, si bé també van recordar que la decisió final sobre la celebració o no dels correbous quedarà en mans de l'equip de govern municipal.

Per contra, els taurins han defensat que el correbous és l'espectacle més multitudinari de les festes i que aquesta tradició es remunta a l'any 1636. Aquest és un dels motius pels quals es considera que la plaça de toros d'Olot és la més antiga de Catalunya, amb un aforament de 2.000 localitats.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/olot-vol-suprimir-correbous-5188678

El lobo llega a Cataluña

Poco a poco, el lobo (Canis lupus) está recuperando sus territorios perdidos. Su última conquista han sido las montañas catalanas del Pirineo y el Prepirineo, de donde el cánido salvaje había sido exterminado hace más de un siglo. Desde 1935 se le consideraba formalmente extinguido de Cataluña, pero al final ha regresado, pues resulta imposible poner puertas al campo.

Al principio (año 2004) fueron observaciones aisladas, ejemplares jóvenes vagabundeando por los valles en busca de alguna manada a la que sumarse. Sin embargo, al final les ha gustado el país y se han quedado.

Todavía no se puede hablar de la existencia de una población estable catalana, pues tampoco se ha podido comprobar su cría en la zona. Aún así, los responsables de Medio Ambiente de la Generalitat tienen ahora mismo constancia de la presencia de al menos cinco lobos diferentes, cuatro en el parque natural de la Sierra del Cadí-Moixeró, que se mueven hasta l’Alt Urgell, y un quinto en la Cerdanya.

Este último fue visto el pasado mes de abril por un vecino de Riu de Cerdanyaa menos de 150 metros de su casa. Al principio pensó que podía tratarse de un perro grande, pero cuando le vio salir de entre unos arbustos tirando de un corzo que acababa de matar se le disiparon todas las dudas.

Aunque no está estrictamente protegido, el lobo no está considerado especie cinegética en Cataluña y por lo tanto no se puede perseguir, matar ni capturar.

Por supuesto, estos lobos atacan al ganado, principalmente vacas y ovejas, además de a la caza mayor, aunque de momento los daños no son muy elevados. Pero aunque así fueran no habría que verlos como la llegada del enemigo. En realidad, la presencia del lobo es una garantía de la buena salud de nuestros espacios naturales, el mejor regulador natural de especies problemáticas y en expansión como el jabalí, especializado en eliminar a los ejemplares más débiles y enfermos, mejorando de esta manera sus poblaciones.

¿De dónde vienen estos lobos?

Los análisis genéticos realizados a los excrementos localizados de estos ejemplares no dejan lugar a dudas. Vienen de la vecina Francia, a través del corredor que forman los Alpes marítimos franceses, pero son italianos. Allí llegaron desde Italia en 1992, cuando en el parque nacional de Mercantour se detectaron dos lobos procedentes de los Apeninos. Ahora ocupan 13 zonas diferentes y la población francesa supera el medio centenar de ejemplares.

¿Son iguales a nuestros lobos ibéricos?

En realidad son parecidos pero diferentes, y es eso precisamente lo que les hace más interesantes. Porque como han demostrado los análisis genéticos, estos lobos pertenecen a la subespecie italiana (italicus) y no a la ibérica (signatus), cuyas poblaciones, también en expansión, ya están avanzando por el pirineo aragonés.

De todas formas, son varios los expertos que rechazan la existencia de estas divisiones y consideran idénticos a todos los lobos europeos.

¿Llegarán a juntarse las dos subespecies?

Sin duda esto va a ocurrir más pronto que tarde. Las dos subespecies, algo así como razas pero con diferencias genéticas, producto de su aislamiento durante varios miles de años, acabarán juntándose e hibridándose en Cataluña.

¿Qué pasará entonces?

Los lobos ganarán en diversidad genética, pues recibirán sangre nueva, y eso les hará más sanos y mejor adaptados al medio, pero perderemos biodiversidad al desaparecer dos subespecies. Un proceso natural que no es ni bueno ni malo, tan sólo es ley de vida, la ley de la Naturaleza, siempre cambiante, siempre en permanente evolución.

—–

En la imagen en blanco y negro, realizada por David Serramitjana y publicada en el Diari de Girona, puede verse a la derecha el lobo observado el mes pasado en la Cerdanya, al que ladra un gran perro doméstico.

https://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2008/06/02/el-lobo-llega-cataluaaa/

La reaparición del lobo en los Pirineos abre el debate sobre su protección

Una entidad ecologista impulsa una campaña para que el animal forme parte del catalogo de especies protegidas de la Generalitat mientras que ganaderos denuncian ataques

ARIADNA OLLER MITJANAS, GIRONA

20/02/2019 06:00Actualizado a20/02/2019 14:18

El lobo es uno de los grandes depredadores de la naturaleza, una condición que históricamente ha hecho que el hombre lo rechace y lo persiga. Eso ha provocado que en algunos lugares el lobo se haya extinguido, como pasó en Catalunya entre finales del Siglo XIX y principios del XX. Aunque todavía hay poblaciones de lobo ibéricoen la península, el animal había desaparecido completamente del territorio catalán. Sin embargo, desde hace varios años, algunos ejemplares de lobo se han avistado en los pirineos, entre las comarcas del Ripollès, la Cerdanya el Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès y el Moianès, sobre todo en el entorno del Parque Natural del Cadí-Moixeró.

Se trata de ejemplares de lobo italiano, un poco diferentes de los ibéricos, que se han desplazado a lo largo del tiempo, primero a los alpes franceses, y después a los Pirineos. Los lobos viven a lado y lado de la frontera, y su seguimiento desde el año 2000 ha detectado 17 ejemplares distintos en el territorio catalán, uno de ellos hembra, según ha confirmado la Generalitat de Catalunya a La Vanguardia.

Este regreso, sumado a una falta de información sobre la especie, llevó a la Fundació Fauna (una entidad de la Garrotxa) a crear en 2017 el Projecte Llop, con el objetivo de conseguir que el lobo forme parte del catálogo de especies protegidas de la Generalitat. Por este motivo, la asociación ecologista ha impulsado un recogida firmas de apoyo a la iniciativa a través de una petición en el portal change.org.

Lobo de la subespecie 'Canis lupus italicus' en la zona de Queralbs (Ferran Jordà / www.bw-color.com/)

Aunque el lobo no se considera especie cinegética -su caza no está permitida- el director de la Fundació Fauna, David Serramitjana, explica que existe el riesgo de que eso cambie en un futuro. “Ahora mismo, la población es muy pequeña, pero como el lobo no tiene un depredador natural, es posible que en diez años, por ejemplo, haya un número más elevado y estable de ejemplares en los Pirineos”, dice. De hecho, Serramitjana destaca la presencia de una hembra con la posibilidad de que nazcan nuevas generaciones de la especie e incluso se cree una manada.

El Projecte Llop quiere que la especie quede protegida “al 100%” para que no se pueda dar vía libre para cazar lobos en el territorio. “En Asturias, debido a la fuerte presión ganadera, se permitió la caza”, señala el director de la Fundació Fauna, que pese a ello insiste en que la incidencia de ataques a ganado es muy baja y se puede controlar más. “En Zamora, por ejemplo, hay una población muy grande de lobos y coexisten con el ganado. Allí se han buscado formas para prevenir el acceso de los lobos a los animales domésticos”, añade.

Por otro lado, el director del Projecte Llop señala que la vuelta del lobo “a un territorio en el que ya había habitado” contribuirá al equilibrio del ecosistema de la zona. “La desaparición del lobo provocó un desequilibrio en la población de jabalíes, por ejemplo”, explica.

Ataques aislados - Malestar entre los ganaderos

Por ahora, el número de lobos avistados en el Pirineo catalán durante los últimos años es muy reducido. Desde su reaparición, ha habido algunos ataques a ganado en la zona. Según datos de la Generalitat de Catalunya, hubo 24 ataques entre 2004 y 2006 con un total de 53 daños o animales muertos. Pese a que entre 2007 y 2016 no hubo ningún incidente, en 2017 volvieron a registrarse ataques a ganado por parte de lobos. Concretamente, en 2017 hubo 7 ataques que se saldaron en 18 ovejas muertas, 9 heridas y 24 posibles abortos, ademas de 23 ovejas desaparecidas. En el 2018 hubo un total de 3 ataques con 2 cabras, 6 ovejas y 8 corderos fallecidos y 2 ovejas heridas.

Aunque estos datos son relativamente bajos, la comunidad ganadera del Pirineo catalán ve con preocupación la voluntad de proteger al lobo. La responsable del sector bovino de carne de Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha afirmado a La Vanguardia que el sindicato ve “totalmente incompatible” la convivencia entre ganadería y lobos. Espera que, antes de tomar una decisión para proteger la especie, las administraciones “tengan en cuenta la opinión de la gente del territorio, que somos los que tenemos que convivir con ellos”. “También queremos que la gente se pregunte ¿qué mundo rural queremos?”, señala Serrat. Destaca que el territorio rural en Catalunya es muy extenso, “y la población que se dedica al primer sector es muy pequeña”. “¿Queremos que se dé más importancia a la fauna salvaje o a los ganaderos que nos encargamos de generar un producto de calidad?”, pregunta Serrat.

La representante de Unió de Pagesos ve con preocupación que se quiera proteger el lobo para que no pueda convertirse en especie cinegética (cuya caza controlada estaría permitida). “Pese a que de momento la población es pequeña, ésta podría crecer en el futuro”, comenta. Serrat añade que, en el caso del jabalí, “aunque se permita su caza hemos llegado a niveles de sobrepoblación, no quiero pensar como sería si no se intentara controlar”.

El malo de los cuentos - No es peligroso para la personas

El director del Projecte Llop explica que el lobo generalmente no es peligroso para las personas. “Cualquier animal salvaje, cuando detecta la presencia del hombre, huye porque se siente el peligro”, asegura. Sin embargo, admite que “siempre puede haber ataques, como con cualquier animal, incluso los jabalíes pueden atacar aunque no sea lo más habitual”. Serramitjana incluso recuerda un momento en el que se encontró cara a cara con un lobo: “Tuve la suerte de ver uno, y se fue enseguida. Es muy raro que lleguemos a verlos porque en cuanto nos oyen o huelen acostumbran a huir”.

“El lobo siempre ha tenido muy mala fama”, lamenta Serramitjana, “tienen un papel malvado en cuentos infantiles e historias fantásticas, y eso crea una desinformación que no se adapta a la realidad”. Para intentar paliarlo, el Projecte Llop lanzó un vídeo informativo en el que se explica la situación que vive la especie.

David Serramitjana admite que les gustaría conseguir más apoyos para su iniciativa, pero asegura que generalmente han tenido una buena recepción. Entre las 15.000 firmas recogidas en change.org, y las que ya tenían anteriormente, el director estima que el Projecte Llop cuenta con unas 25.000 adhesiones. De todas formas, seguirán buscando apoyos y, de momento, no tienen una fecha prevista para presentar la solicitud a la Generalitat para que el Lobo sea especie protegida.

“Es una decisión subjetiva”, admite, “no hay unos requerimientos para que la especie tenga que protegerse”. Por ello, la asociación no ha querido poner una fecha límite para presentar la solicitud, sino que esperará “al mejor momento”. En ese sentido, Serramitjana admite que la situación política actual es muy “complicada” y que no es el momento adecuado para pedirlo.

Muerto tras ser atropellado - Un lobo en el Baix Empordà

En febrero de 2018, un ejemplar de lobo de unos cinco años apareció muerto en Mont-Ras (Baix Empordà), después de ser atropellado. Aunque no hay una población de lobos en la zona, Serramitjana sostiene que es posible que llegara de los Pirineos. “El lobo puede desplazarse unos 100 kilómetros en una noche, aunque no es normal que llegara hasta allí”, señala.

Por otro lado, sobre la polémica exposición posterior de la piel del ejemplar en un stand de los Agentes Rurales de una feria de caza en Santa Cristina d’Aro, el director de la Fundació Fauna comenta que la asociación está “en contra de que se expongan animales tanto vivos como muertos”. Añade que su objetivo principal es “protegerlos cuando están vivos” y destaca que, por lo menos por ahora, la caza del lobo sigue estando prohibida y sancionada.

"La desaparición del lobo provocó un desequilibrio en la población de jabalíes”

DAVID SERRAMITJANA, Director de la Fundació Fauna

https://www.lavanguardia.com/local/girona/20190220/454285446272/lobo-pirineos-abre-debate-proteccion-projecte-llop.html?fbclid=IwAR1Fe_7AP-rSTbQYpulDgIuTJ-Lwhnr9HWiYdIhgmyyE5SvaJ8l2zfYjQhk

El Projecte Gat arriba a Vilablareix

Dimecres, 17 Octubre 2018 15:35

 

De la mà de la Fundació Fauna, arriba a Vilablareix el Projecte Gat amb la intenció de tenir controlats i protegits els gats de carrer.

 

Els objectius bàsics són:

-      Millorar la qualitat de vida dels gats de carrer.

-      Millorar la imatge dels gats i dels alimentadors.

-      Crear la figura del bon alimentador.

-      Evitar els conflictes entre els veïns.

 

Qui serà alimentador i quina serà la seva funció?

Aquelles persones del poble que es vulguin comprometre amb l’Ajuntament de Vilablareix i la Fundació Fauna i vetllar pel benestar dels gats. La funció d’aquests serà la de fer-se càrrec d’una de les colònies del municipi. Alimentar els gats, tenir cura de la seva salut i en casos d’accidents, portar-los al veterinari.

 

Abans però cal treballar en:

-      Localitzar totes les zones d’alimentació.

-      Saber qui és l’alimentador de cada punt.

-      Informar a l’alimentador per tal que col·labori en el Projecte Gat.

-      Conèixer els drets i deures del bon alimentador.

-      Signar el full de l’alimentador autoritzat

-      Donar d’alta la colònia.

 

La Fundació Fauna ha calculat que a Vilablareix hi ha entre 60 i 80 gats de carrer. Amb aquest projecte, la intenció de l’equip de govern és tenir els gats controlats, esterilitzar el màxim nombre possible perquè aquesta xifra no es dupliqui i que els que hi hagi al poble, estiguin sans. 

Aquest dimarts el director de la Fundació Fauna, David Serramitjana, va explicar a Vilablareix en què consisteix el projecte i va poder parlar amb els veïns de les problemàtiques que es troben en aquests moments. Al acabar, van programar una segona reunió amb els veïns i veïnes interessats en col·laborar.

http://www.vilablareix.cat/noticiesk2/item/3406-el-projecte-gat-arriba-a-vilablareix

 

Projecte gat a Girona.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/tn-comarques-girona-01122015/video/5568560/#  ( comença al minut 3’27” )

 

http://tvgirona.xiptv.cat/noticies/capitol/noticies-migdia-del-26-08-2015?s=430&e=581#.Vd8Sdxss7ak.facebook

( comença al minut 7’10” )

Projecte Ve Gana

http://www.alacarta.cat/connecticat/capitol/connecticat_17042019

Espai d'esbarjo per a gosssos

La Fundació Fauna demana als grups municipals d’Olot espais d’esbarjo per a gossos

https://www.garrotxadigital.cat/2019/04/10/la-fundacio-fauna-demana-als-partits-espais-desbarjo-per-a-gossos/

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now